En aquest article de l’ “Enquesta sobre el perfil dels ocellaires de Catalunya (Febrer 2025)” s’entra en detall a conèixer quants professionals de l’ornitologia hi ha i també quants anelladors. També coneixerem la participació en entitats sense ànim de lucre i projectes d’estudi de les aus i, finalment, entrarem a fons en saber si es realitzen llistes, quantes espècies observa cadascú i si ens motiva buscar rareses.
Professionals i anelladors
Una pregunta que volia resoldre amb aquesta enquesta era conèixer quants dels qui som aficionats a l’ornitologia es dediquen de forma professional a aquest sector. La resposta és aclaparadora, i previsible: un 83% dels ocellaires no s’hi dediquen de manera professional, només com a hobby.
Un 10% dels enquestats es dedica a temes vinculats a la natura (i parcialment en l’ornitologia), un 4% són ornitòlegs professionals i un 3% hi treballen, però de forma ocasional.
Això ens il·lustra com, tot i ser un sector amb força gent, molt pocs s’hi dediquen de forma professional. En part és lògic, doncs hi ha qui té altres inquietuds i passions, i per ells l’ornitologia és només una afició,
També es preguntava sobre els anelladors, per tal de saber quantes persones hi havia que haguessin complert els requisits, experiència i exàmens que requereix ser anellador auxiliar o expert.
Un 5% dels enquestats són anelladors experts, un 4% són anelladors auxiliars i un 3% s’està formant per a ser anelladors auxiliars. Per tant, un 12% dels ocellaires estan vinculats al món de l’anellament.
Un 49% de les persones han escollit l’opció ”No, i no m’agradaria ser-ho”, però un 34% indica que no són anelladors però els agradaria. No és pas fàcil ser-ho, doncs requereix dedicar-hi molt de temps, esforç i constància.
Associacions i projectes
A Catalunya hi ha moltes associacions i fundacions vinculades a la natura, de diverses dimensions. La primera pregunta, tenia dos objectius clars:
- Saber quants aficionats als ocells són socis o voluntaris d’entitats ornitològiques autonòmiques o estatals
- Conèixer quants ocellaires formaven part d’entitats conservacionistes, naturalistes o ecologistes concretes.
Aquesta segona pregunta tenia un cert biaix; algun enquestat m’ho va comentar, però ja n’era conscient. No podia incloure totes les entitats naturalistes de Catalunya i, per tant, vaig decidir posar-hi algunes de les més conegudes i algunes de més locals.
Un 33% dels enquestats són socis o col·laboren amb l’Institut Català d’Ornitologia, i un 17% ho fa amb SEO/Birdlife.
La resta d’entitats acumulen menys col·laboradors, però podem observar que un 16% indica que participa en altres entitats, un nombre ben significatiu.
Cal destacar que un 45% dels ocellaires enquestats no col·labora amb cap entitat naturalista o ornitològica.
Relacionat amb el punt anterior, també es preguntava per la participació en projectes, estudis i campanyes concrets, realitzats per diverses entitats.
En aquest cas, un 63% dels ocellaires no participen en cap projecte.
Els tres projectes amb més participants són el Seguiment d’Ocells Comuns de Catalunya (SOCC), Ocells dels jardins i Projecte orenetes, tots tres organitzats per l’ICO.
També s’ha de fer referència a que un 9% dels enquestats participen en projectes que no estaven especificats entre les respostes.
Llistes i rareses
Referent a si els ocellaires registraven en llistes el nombre d’espècies observades, hi havia múltiples opcions a escollir. Un 43% dels enquestats no fa cap llista, una proporció força elevada.
Entre els que sí fan llista, un 26% la pengen a Ornitho i un 14% a Ebird (alguns, de fet, en ambdues). També hi ha força ocellaires que fa llista, però que no les comparteix a cap plataforma o bé les marca com a oculta per a la resta d’usuaris.
Una de les qüestions era “Quantes espècies vas observar a Catalunya el 2024?”, precisament per saber entre els que sí feien llista, quin nombre d’ocells troben a l’any.
Un 21% dels aficionats es troben per sota de les 100 espècies. Pot tractar-se de persones que acaben d’iniciar-se en aquest món i, per tant, encara no observen moltes espècies, però també d’aficionats que només cerquen ocells a zones properes al lloc on viuen i, per tant, troben una varietat més petita d’aus.
Un 21% es trobaria en una franja d’entre 100 i 199 ocells, i un 9% observaria entre 200 i 299 espècies. Només un 0,5% de les persones enquestades es troben per sobre de les 300 espècies.
Si canviem l’àmbit geogràfic i preguntem sobre el nombre d’espècies observades a nivell mundial, trobem que un 3% es troba a la franja de 400-599 espècies i un 0,7% n’ha observat 600 o més. Són uns nombres d’espècies ben alts, per tractar-se d’un sol any.
Per últim, també he preguntat sobre les rareses. Hi ha ocellaires de tot tipus, com persones que es mouen per buscar rareses de forma habitual (3%), un 9% només si es troben a Catalunya, un 29% que en busquen però de manera puntual, un 22% que només les van a observar si es troben properes a la zona de residència i un 37% que mai busca rareses.
Ocells amenaçats a Catalunya
Les últimes tres preguntes de l’enquesta tenien com a objectiu conèixer el parer dels ocellaires catalans respecte les espècies amenaçades de Catalunya i les causes del declivi.
Una primera pregunta es centrava en quines eren les espècies més amenaçades del país. Un 49% dels enquestats coincidia en què eren les aus d’hàbitats de tipus estepari. Un 22% opinava que eren les espècies que habiten zones humides, i la resta d’opcions ja tenien percentatges més reduïts.
També hi havia una qüestió on es podien marcar diverses opcions, amb també una última resposta oberta, per tal de veure quins creien que eren els principals motius del declivi de moltes espècies d’ocells a Catalunya.
Entre les més seleccionades hi trobàvem la pèrdua d’hàbitats (72%), el canvi climàtic (47%), ús d’herbicides o insecticides (42%), depredació per gats (27%), contaminació (18%), impactes contra edificis o vehicles (15%) o la caça (9%).
Entre les respostes aportades pels enquestats, també hi trobem a causa de les espècies invasores, per torres mitja tensió, ús de rodenticides, ...
Es preguntava, també, sobre les accions que més els agradaria que realitzessin els seus ajuntaments, també amb la possibilitat de marcar diverses opcions.
Per ordre de preferència: creació de zones verdes per a millorar la biodiversitat (53%), recuperació d’espais naturals malmesos (51%), capturar gats assilvestrats (41%), creació o millora de zones humides (36%), tallers ornitològics a escoles o instituts (27%), fomentar l’agricultura ecològica o regenerativa (27%), millora de la flora i l’arbrat als parcs urbans i carrers (25%), prohibir la caça (20%), organitzar sortides guiades (20%), instal·lació d’observatoris (19%), posar cartells indicant les espècies presents a cada zona (15%) o elaborar guies o desplegables sobre les espècies de la ciutat (10%).
Entre els comentaris, s’hi indicaven coses com la protecció activa de zones protegides, penalitzar les accions que malmetin la natura o les espècies que hi viuen, suprimir activitats que comportin la massificació de gent a la natura (curses, ...), conservació de nius d’orenetes, ..
Autor: Enric Pàmies Pallisé
Dades extretes de: Enquesta sobre el perfil dels ocellaires de Catalunya (febrer de 2025)
