Aprofitant l’ “Enquesta sobre el perfil dels ocellaires de Catalunya (febrer de 2025)”, on es preguntaven molts aspectes diferents als aficionats a l’ornitologia per tal de conèixer millor com són els/les ocellaires de Catalunya, en aquest article he entrat en detall a analitzar aquesta informació tenint en compte les diferències que sorgeixen entre els homes i les dones.
Molts cops hem comentat entre aficionats dels ocells, dels diferents sexes, com és que sembla que hi hagi menys dones que homes al món de l’ornitologia. És un tema cultural? És a causa de les diferències en la responsabilitat de les tasques a fer a casa? Es deu a un tema generacional?
De les 45 preguntes de les que constava l’enquesta, he buscat les més significatives per tal de comparar si aquestes diferències de comportament realment existeixen, o si són una simple percepció per part nostra. Evidentment, únicament plantejaré les dades que se’n deriven, comentant el meu punt de vista referent d’on pot provenir cada fet, però aquestes dades poden tenir múltiples lectures.
Quin percentatge de dones hi ha dins l’afició a l’ornitologia?
L’enquesta va ser resposta per un total de 953 persones, de les quals 302 eren dones. Per tant, d’aquesta mostra se’n deriva que hi ha un 31,7% de dones dins aquesta afició.
Per tal de comparar aquestes dades, l’Institut Català d’Ornitologia ens ha aportat quina és la proporció de socis i sòcies de l’entitat. En els últims 5 anys, la mitjana de dones de l’entitat és d’un 28,1%, una mica
inferior al resultat obtingut per l’enquesta. Però ens han aportat una segona dada, l’evolució d’aquesta proporció al llarg dels anys.
Com podem observar, abans de l’any 1990 la mitjana era només del 6,9%. Clarament augmenta considerablement, duplicant-se, la dècada de 2000-2009, i fa un altre gran salt entre els anys 2010-2019, fins arribar al 25,1%.
També ens aporten una informació molt interessant: El percentatge de dones entre els nous associats a l’entitat, els socis donats d’alta durant el període 2020-2025, ja és del 37,9%, un nombre força més elevat.
De forma aproximada i transversal, podríem afirmar que quasi un terç dels aficionats a l’ornitologia són dones, però que aquesta xifra està augmentant els darrers anys.
L’edat dels ocellaires influeix en la proporció de sexes?
Entre les diferents generacions observem un canvi en la quantitat de dones dins de l’afició? Anem-ho a quantificar amb major detall.
A l’enquesta es demanava indicar l’edat, agrupat de deu en deu anys, a excepció de dos “calaixos”: menors de 20 anys i majors de 70 anys.
En aquests grups d’edat, hi ha dos trams on el percentatge de dones supera la proporció d’aproximadament el 33% (que és la que estimem que suposen les dones dins del sector): en el cas del tram de 21-30 anys amb un 39%, i de l’interval entre 41-50 anys, amb un 40%.
Per contraposició, els dos trams on menys dones hi trobem són els de <20 anys i >70anys, amb un 11% i un 16% respectivament. Són dos casos extrems dels quals n’hem d’extreure poques conclusions, doncs en ambdós casos els total de la mostra és de només 19 persones i, per tant, en aquests intervals concrets podríem dir que la mostra és poc significativa.
En la resta de casos, els valors es mouen entre un 26% i un 33% i, per tant, són força propers als resultats generals del sector.
Les dones han entrat a l’afició a l’ornitologia més recentment?
Tal i com ens aportaven les dades de l’ICO, sembla que actualment està augmentant el percentatge de dones que entra a aquesta afició. Per tant, el següent pas serà comprovar què ens aporta l’enquesta en aquest aspecte.
Referent a la pregunta de quants anys fa que ets aficionat a l’ornitologia, com podem observar, en els trams de “Menys d’un any” i “Entre 1 i 5 anys”, hi tenim un 46% i un 47% de dones, respectivament. Això ens indica que entre les persones que han entrat al món de l’ornitologia els darrers 5 anys, exactament un 46,6% eren dones, és a dir, quasi la meitat de totes les noves incorporacions a l’afició.
Al tram d’entre 6 i 10 anys la proporció és una mica inferior, d’un 40%, però es troba encara per sobre de la mitjana general.
A mesura que augmentem l’experiència en el sector, hi trobem un major percentatge d’homes. Entre 11 i 20 anys les dones suposen un 31%, quasi la proporció exacta del sector, però quan arribem al tram de “21 anys o més”, que és precisament el que agrupa una major quantitat de gent (336 persones), les dones només en suposen un 14%.
Aquestes dades verifiquen el que ja ens havien anticipat des de l’ICO, cada cop entra una major quantitat de dones a l’afició a l’ornitologia.
I si ens fixem en les llistes i a la quantitat d’espècies observades?
Ara que ja sabem com evoluciona la quantitat de dones ocellaires, és el moment de plantejar-se: tenen el mateix comportament que els homes? Els motiva fer llistes i comptar espècies?
Tal i com ja comentava en Marcel Gil a la seva xerrada al Delta Birding Festival 2024, titulada “Sociologia de les rareses: ego, ciència o diversió?”, entre les 100 persones que més espècies havien observat a Espanya (segons les dades presents a Ebird) només hi havia un 6% de dones, a Reservoir Birds el percentatge era ben similar. En canvi, a Estats Units aquest percentatge ascendeix fins al 20%.
Les dades obtingudes de la pregunta “Fas llista dels ocells que veus a Catalunya” són força clares: un 53% de dones no fan cap llista, mentre que ens els homes aquesta opció només l’han marcat un 38% dels enquestats.
Entre les persones que introdueixen les seves llistes a la web Ornitho.cat , només un 17,3% són dones. En el cas de qui introdueixen dades a Ebird, aquest percentatge descendeix fins a l’11,6%.
Per tant, sembla derivar-se d’aquestes dades que les dones són menys propenses a fer llistes, o bé pel fet que surten simplement a gaudir de les aus sense necessitat de comptar les espècies o bé perquè no els interessa competir en demostrar qui observa més ocells. Possiblement els nens han estat educats, històricament, per a ser les millors, ser els primers, mentre que amb les nenes això no succeïa. Possiblement, amb el canvi envers l’educació, en aquest aspecte, en un futur veurem si això es modifica.
Per seguir en aquesta línia, he comprovat també les respostes a la pregunta “Quantes espècies vas observar a Catalunya el 2024?”.
Un 55% de les dones afirmen no comptar les espècies, mentre que en els homes aquesta opció significa un 45%. Per tant, un 36% de les persones que han marcat aquesta opció són dones, un percentatge superior al 31,7% de dones que han respost l’enquesta.
Entre qui sí que compta espècies, trobem un percentatge molt alt de dones al tram “Entre 1 i 99 espècies”, on quasi la meitat de les 202 persones que han marcat aquesta opció han estat dones (un 48%, exactament). En canvi, a mesura que augmentem el nombre d’espècies, el percentatge de dones va disminuint, fins arribar gradualment a un 3% pel tram “Entre 250 i 299 espècies”. Un fet curiós és que el 20% de les persones amb més de 300 espècies són dones, tot i que només 5 persones han marcat aquesta opció i, per tant, la mostra resulta massa petita per extreure’n conclusions.
Amb aquestes noves dades podríem treure’n, d’entrada, dues possibles conclusions:
- Com que un gran nombre de dones ha entrat a l’afició més recentment, encara observen un menor nombre d’espècies diferents.
- També existeix la possibilitat que es desplacin menys per tal d’observar espècies variades, movent-se més per les zones properes a la seva residència, sense una motivació per augmentar gaire la quantitat de taxons observats.
Amb qui surts a observar ocells?
Aquesta era una de les preguntes de l’enquesta on es volia conèixer els hàbits de pardaleig, per veure si es preferia observar ocells en solitari o acompanyats.
De totes les persones que van marcar l’opció “Sols”, que eren un total de 489, només un 24% van ser dones. En canvi, de les 251 persones que observen ocells “Amb la parella o en família”, un 45% eren dones. La proporció de gent que prefereix observar ocells “Amb amics o companys d’afició” era força similar a la proporció d’homes i dones dins l’afició, d’un 33% de dones i un 66% d’homes.
Tal i com es va comentar a la xerrada esmentada anteriorment de Marcel Gil, és possible que el repartiment desequilibrat de les tasques domèstiques, que encara recauen majoritàriament en les dones, hagin fet que els homes surtin més sovint a observar ocells i, també més habitualment, sols. Les dones, pel que es deriva de l’enquesta, tenen més propensió a aprofitar per observar ocells amb la seva parella o amb tota la família, integrant aquesta afició a la vida familiar.
Una altra possible deducció podria ser causada per la percepció dels riscos de moure’s soles per segons quines zones, doncs molt sovint observem ocells en camps i boscos molt allunyats de les zones més concorregudes. Es podria pensar que, per aquest motiu, prefereixen anar amb amics, amb la seva parella, o amb tota la família, a gaudir de la natura en aquests espais.
És possible, també, que la per prudència tinguin la sensació de tenir menys coneixements, per tant també podrien preferir anar acompanyades per tal de poder-ne aprendre més dels seus companys i companyes de pardaleig.
I si ens endinsem al món professional de l’ornitologia, què hi trobarem?
Una de les preguntes de l’enquesta anava destinada a conèixer quanta gent treballava professionalment en aquest sector, donant quatre possibles alternatives:
- Em dedico professionalment a la natura i, parcialment, a l'ornitologia
- Em dedico professionalment a temes relacionats amb l'ornitologia
- Sí, però només de forma ocasional
- No
D’aquesta manera, podíem saber quanta gent treballava en temes vinculats amb l’ornitologia.
De les 37 persones que van marcar l’opció conforme treballen només en ornitologia, només un 11% eren dones. De les que treballaven en tasques relacionades amb la natura, i parcialment en ornitologia, un 23% eren dones, i entre qui treballava de forma ocasional en el sector, un 25% eren dones.
Amb aquestes tres dades podem comprovar de forma conjunta que només un 20% dels enquestats que treballen en temes relacionats, d’una manera o altra, amb l’ornitologia, són dones, quan la proporció de dones en el sector és del 31,7%.
També podem mirar de prop el sector de l’anellament, per tal de saber quin percentatge d’homes i dones hi ha. Dels 52 anelladors experts que han participat a l’enquesta, només un 6% són dones. Quan passem als anelladors auxiliars, que són 34 persones, aquest percentatge augmenta fins el 26%, però segueix trobant-se per sota de les proporcions de sexes en el sector.
La conclusió és força evident: en aquest sector hi treballen, de forma professional, un percentatge força menor de dones que no pas d’homes. És una professió, encara, molt masculinitzada i les dones poden no sentir-s’hi còmodes.
A les sortides guiades i als festivals ornitològics, quina proporció d’homes i dones hi ha?
Personalment, quan organitzo o participo en sortides ornitològiques, tinc la sensació que el percentatge de dones és força elevat. Amb la pregunta relativa a aquest fet, se n’extreu que de les 173 persones que van marcar l’opció “Sí, diversos cops a l’any”, un 45% són dones, un percentatge molt proper a la paritat amb els homes.
En el cas del principal festival ornitològic de Catalunya, el Delta Birding Festival, entre les persones que hi assisteixen cada any, només un 21% són dones. Entre qui hi va de forma ocasional, el 29% són dones, un valor força proper a les proporcions entre sexes dins de l’ornitologia.
Per una banda, es confirma la percepció que hi ha força dones a les sortides ornitològiques, quasi la meitat dels assistents, però, en canvi, quan parlem d’un gran festival ornitològic, el percentatge de dones que hi assisteixen és força baix. En altres activitats culturals, de forma habitual la presència de dones és força elevada.
Els hàbits de consum són els mateixos?
També he volgut entrar a conèixer els detalls de consum. En concret, compararem si hi ha diferències entre els homes i dones en la compra de llibres sobre ocells.
Es va preguntar quants llibres sobre ornitologia tenien a la seva biblioteca els diferents aficionats als ocells.
En el tram més baix, “No tinc cap llibre sobre ocells”, el 50% de les persones eren dones. Augmentant una mica l’interval, “Entre 1 i 10 llibres”, un 40% eren també dones, un percentatge superior a la proporció de sexes dins l’afició.
L’interval amb una proporció més similar a la del sector és el de “Entre 11 i 20 llibres”, amb un 31% de dones i un 69% d’homes.
En la resta de trams que inclouen les persones que acumularien més de 20 llibres, només un 12% són dones.
Hi ha moltes deduccions possibles, d’aquests fets. De forma general, a la societat sembla que els homes tenen més tendència a col·leccionar objectes antics, com també llibres sobre temàtiques diverses. Les dades extretes de l’enquesta podrien confirmar aquesta percepció.
També podria tractar-se de que les dones prefereixen invertir menys en llibres, o també que el fet que moltes dones portin menys temps dins de l’afició provoca que encara tinguin una biblioteca ornitològica més petita. S’hauria d’analitzar, al mateix temps, si existeix un menor poder adquisitiu, cosa que també explicaria un menor consum.
Possiblement es tracti, en realitat, d’aquests factors junts, influïts per moltes altres possibilitats.
Hi ha diferència entre els estris utilitzats per a observar ocells?
En aquest punt analitzaré quins accessoris es fan servir principalment per a albirar aus. Aquesta pregunta només donava una sola opció, per tal de saber si es feia servir majoritàriament un telescopi, binocles o càmera. L’opció més escollida, per un total de 733 persones, van ser els binocles. Els percentatges són pràcticament els mateixos que els del sector, un 32% eren dones. En el cas d’haver escollit la càmera, era encara força similar: un 29% eren dones.
La única desviació important es troba entre les 25 persones que utilitzen més sovint el telescopi, entre les que només hi havia un 20% de dones.
També es va realitzar una segona pregunta, en aquest cas amb l’objectiu de conèixer quins eren els estris que tenien (no únicament el que més feien servir).
La utilització de cada estri en proporció a la quantitat d’homes o de dones és, en general, força similar. Com observem a la gràfica, la utilització de càmera, binocles, monocle o gravadora, és força uniforme.
On s’observa una major desviació és en l’ús de telescopi i de càmeres de foto-trampeig. Un 52% dels homes tenen telescopi, mentre que en el cas de les dones només ens trobem amb un 23% que en tenen. Passa quelcom similar al foto-trampeig: un 31% dels homes n’utilitzen, però només un 19% de les dones ho fan. En el cas de la càmera de visió nocturna, tot i que és poc utilitzada, també podem veure que la fan servir un 4% dels homes, però només un 2% de les dones.
En els casos del foto-trampeig i de la càmera de visió nocturna, el factor que he comentat abans, referent a la perillositat de moure’s soles pel camp, podria també ser la causa d’aquesta disparitat.
A grans trets, podem afirmar que homes i dones segueixen hàbits força similars si tenim en compte quin és l’estri que més utilitzen. Només trobem diferències significatives quan observem amb detall quants homes i dones fan servir telescopi, càmeres de foto-trampeig o càmeres de visió nocturna.
Les xarxes socials, una nova eina a la mà de tothom
Tots som ben conscients que les xarxes socials van arribar per modificar-ho tot, i també la manera de compartir la nostra afició a l’ornitologia. En aquest cas, l’objectiu era conèixer, entre les principals xarxes socials, quines feien servir majoritàriament els ocellaires. En aquest punt, aprofitarem per conèixer si hi ha alguna diferència entre gèneres, en les xarxes utilitzades.
Entre totes les app que tenim per a compartir fotografies i comentaris, n’hi ha dues que sobresurten si tenim en compte el volum de persones que les fan servir: Whatsapp i Instagram En el cas de Whatsapp, és ben útil per establir grups d’ocellaires de zones concretes, de twitchers, o d’aficionats a la fotografia d’aus. De forma global, un 66% dels ocellaires enquestats fan servir aquesta app. Si mirem en detall entre homes o dones, podem veure que dins el gènere masculí ho utilitzen un 69% de les persones, i entre el gènere femení hi trobem un 62%. No són percentatges exactes, però la diferència és força petita.
Instagram té una major vinculació a la fotografia, utilitzant-la un 59% dels ocellaires enquestats. Entre homes es fa servir un 56% dels casos i entre dones un 64% dels casos. La diferència tampoc és abismal, però sí que es decanta a favor de les dones qui, percentualment, la utilitzen més.
Si entrem dins de Twitter (ara X) i Bluesky, la seva principal competència, també trobem una similitud important. Entre el global dels ocellaires, un 27% fan servir Twitter, una mica més d’una quarta part. En homes el percentatge és del 26%, i entre les dones és el 29%. Tots dos ben propers.
Bluesky comença ara a despuntar, afavorit per la gent que fuig de Twitter a causa de les declaracions del seu actual amo, com també per la modificació de l’algorisme per afavorir cert tipus de missatges. Bluesky, però, encara només és utilitzat per un 9% dels ocellaires. Un percentatge que és exactament idèntic entre homes i dones.
Facebook s’ha anat quedant enrere, tot i que al tractar-se d’una de les primeres xarxes socials utilitzada per la major part de la població, encara es manté a l’escenari, amb un 14% d’utilització entre els aficionats als ocells. Entre els homes, un 17% la fan servir, per només un 10% de les dones. Proporcionalment, és on més diferències hi ha.
Per últim, tenim Telegram (la competència de Wahtsapp) amb un 6% d’utilització (els percentatges entre homes o dones, és quasi el mateix) i Threads, el producte d’Instagram que vol competir amb Twitter, però que només utilitzen un 1,5% d’ocellaires (percentatges similars també entre homes o dones).
Conclusions generals
Després d’analitzar 11 qüestions diferents, podem treure moltes conclusions, algunes d’elles força clares i d’altres que donarien peu a interpretacions diverses.
Per una banda, és clar que al sector de l’ornitologia hi ha força menys dones, encara, tot i que la tendència de les noves incorporacions a l’afició sembla que aniran reduint aquesta diferència.
Hem vist, també, que les dones sembla que prefereixen amb més freqüència no fer llistes d’ocells a portals com Ornitho o Ebird i, entre les que sí compten els ocells observats, hi trobem una major proporció entre qui observa entre 1 i 99 espècies.
Sovint es mouen, preferiblement, acompanyades per amics, la parella o per la família, i dins de qui es dedica professionalment a aquest sector són una clara minoria. En canvi, participen molt més en les sortides guiades.
Si agafo les dades presents en aquest document, en conjunt, podria treure’n una conclusió força positiva: la inèrcia és que les dones, cada cop, seran més presents en el sector. Hi eren menys representades, però cada cop s’estan incorporant en major quantitat i s’estan formant (amb sortides guiades, aprenentatge per a fer anellaments, ...), cosa que previsiblement farà també que més dones acabin dedicant-se professionalment a l’ornitologia, es facin anelladores, observin una major quantitat d’ocells i els comparteixin més als portals ornitològics.
Aprofito aquest article, també, per a demanar als homes ja presents al sector, que som molts, no només facilitar l’entrada i permanència a l’ornitologia a les dones, si no també al jovent, per tal que l’afició creixi de forma ràpida i sana, i el més equilibrada possible.
Autor: Enric Pàmies Pallisé
Assessorament: Mireia Querol (Biologueando.com)
Dades extretes de: Enquesta sobre el perfil dels ocellaires de Catalunya (febrer de 2025)
Aportació d’altres dades:
- Institut Català d’Ornitologia, referents a les proporcions de cada gènere entre els socis i entre les noves incorporacions
- Marcel Gil, dades compartides a la seva xerrada “Sociologia de les rareses: ego, ciència o diversió?” del DBF 2024
