En aquest article de l’ “Enquesta sobre el perfil dels ocellaires de Catalunya (Febrer 2025)” hi inclouré els resultats de les preguntes dedicades a conèixer els hàbits i comportament dels aficionats a l’ornitologia de Catalunya.
Experiència, companyia, transport i desplaçaments
Una de les coses més importants a conèixer, dins el sector de l’ornitologia, és observar quina experiència tenen els ocellaires del país; és a dir, quants anys fa que es troben dins aquesta bonica afició.
Com podeu comprovar, hi ha força varietat de perfils. Els grups que concentren una major part de moixonaires són els qui porten més de 20 anys gaudint dels ocells (un 35%) però també els qui només fa entre 1 i 5 anys que han entrat al sector (28%).
En quantitat d’anys, els trams no eren iguals, doncs hi havia segments que acumulaven només 1 anys (els nouvinguts), dos trams de 5 anys, un tram de 10 anys i els qui acumulaven a partir de 21 anys cap amunt. S’ha fet expressament, doncs es preveia que hi havia un percentatge alt d’ocellaires que portaven menys de 10 anys (de fet, són el 51% dels enquestats), per això en aquest interval s’hi van crear tres trams diferents, per saber amb més detall quants anys feia que havien començat a observar ocells.
Es preguntava també com observaven, de forma habitual, els ocells: sols, acompanyats d’amics o bé en parella o en família. Un 51% dels ocellaires surten sols a mirar ocells, un 26% hi van en parella o amb la família, un 19% hi van amb amics o companys d’afició, i un 3% va marcar l’opció “Altres”.
No em sorprèn gaire la resposta, doncs ben sovint sortim a observar i fotografiar ocells sols, aprofitant qualsevol estona. Però val la pena llegir també els articles dedicats a Les dones a l’ornitologia i les edats dels ocellaires, doncs hi trobarem variacions significatives depenent del sexe o de l’edat.
El mitjà de transport més utilitzat és, sens dubte, el cotxe (88,8%). Ens permet moure’ns en qualsevol horari i cap a qualsevol lloc, degut a que per exemple a molts dels indrets on anem a observar ocells no s’hi podria arribar en transport públic.
Un 4,1% sí que hi van en transport públic i un 3,7% a peu. La resta d’opcions ja tenen percentatges molt petits. A la gràfica hi he mostrat també les opcions de moto, autocaravana/camper o autocar en grup, doncs a l’opció “Altres” s’hi podien posar comentaris, i algunes persones van especificar aquestes alternatives.
Una altra qüestió important, per agafar com a referència, era conèixer com els aficionats a l’ornitologia podem generar un impacte econòmic a les zones on ens desplacem. Segurament és un defecte professional, doncs la meva formació i professió està relacionada amb l’economia, però crec que el turisme ornitològic (ben entès) pot comportar una millora en els hàbitats i en la protecció de la natura. Això es pot veure fàcilment a països com Gran Bretanya o els Països Baixos.
Dels 953 enquestats, 241 fan servir de forma habitual allotjaments de les zones on es desplacen, 286 utilitzen comerços de productes locals, 528 acostumen a fer despesa a restaurants i bars de la zona i 127 aprofiten la jornada per a visitar museus o utilitzar altres serveis culturals.
Es tracta de dades força rellevants doncs, com podem veure, en la majoria de casos els ocellaires generem un impacte positiu en l’economia de les zones que visitem.
Motivacions per a observar ocells
Una de les preguntes, que permetia marcar diverses opcions, com també aportar comentaris, buscava saber quines eren les principals motivacions per a observar ocells.
Si ordenem les respostes per ordre de persones que les han marcat, tenim la següent llista:
Per a gaudir la natura: 83%
Per a aprendre a identificar millor les espècies: 52%
Fer un seguiment dels ocells d’una zona: 24%
Fer fotografies d’ocells per a ús propi: 24%
Ampliar la meva llista d’espècies: 23%
Fer fotografies d’ocells per a compartir a xarxes socials: 13%
Conèixer altres aficionats a les aus: 5%
Perquè em dedico professionalment a l’ornitologia: 4%
Entre els comentaris deixats a la resposta oberta, hi ha indicacions tan variades com per a realitzar pràctiques universitàries, persones que viuen al camp i els agrada entendre l’entorn, conèixer la zona on viuen, o simplement per gaudir de la contemplació d’ocells, perquè els fa feliços.
Llocs on observar ocells
Aquesta secció seria difícilment analitzable en una enquesta, doncs a Catalunya tenim centenars d’indrets molts recomanables per a veure ocells, i milers de petits racons on molts de nosaltres fem seguiment de la fauna ornitològica. Però el que sí que vaig voler comprovar era si els ocellaires visitaven de forma recurrent alguns dels espais “típics” ocellaires.
En primer lloc hi vaig incloure les tres grans zones humides del país i el millor ecosistema de tipus semi-estepari de Catalunya.
Observem que el més visitat, de forma recurrent, és els Aiguamolls de l’Empordà (27%), seguit del Delta de l’Ebre (23%), un 25% pel Delta del Llobregat i només un 10% per la Plana de Lleida. Un 20% dels enquestats afirmen no visitar cap d’aquests llocs de forma habitual.
En la segona pregunta hi vaig incloure grans espais de muntanya i forestals (Pirineu, Montseny i Cadí-Moixeró), dos punts litorals ben interessants (Cap de Creus i Delta de la Tordera) i un aiguamoll interior amb fauna ben interessant (Utxesa).
L’espai més visitat és el Pirineu (29%), i la resta amb percentatges força més baixos. Un 35% dels ocellaires no es mouen per aquestes zones.
D’aquestes dues preguntes se’n desprèn com encara hi ha poca gent que s’apropi a la zona de Lleida (tant secans com aiguamolls), tot i trobar-hi espècies úniques al país. També veiem com les zones d’aiguamoll tenen molta tirada, doncs hi ha espècies molt variades.
Xarxes socials i podcasts
Les xarxes socials ens van donar la possibilitat de compartir la nostra afició a l’ornitologia amb molta més gent, no només els que tenim a la vora. Evidentment, ha tingut un gran impacte en el sector, permetent generalitzar-lo i fer-lo arribar a perfils més diversos. Com tots sabem, les xarxes socials també poden tenir una part negativa, vinculada per exemple a la competitivitat o a incentivar més la fotografia sense ètica (per tenir la millor foto d’un animal), però crec que la part positiva té un major pes.
La xarxa més utilitzada és, sens dubte, Whatsapp. Ens ha permès crear grups regionals, per temàtiques, ... i així anar compartint amb la gent de la vora els nostres descobriments.
De ben a prop hi tenim Instagram, una xarxa dedicada a compartir fotografies (i vídeos). Un sector que ha anat molt en augment els darrers anys.
A més distància hi tenim Twitter, que ara està perdent alguns seguidors en benefici de Bluesky. També Facebook, encara utilitzada per força gent.
Telegram, l’alternativa a Whatsapp, és força lluny del seu competidor, com també està ben lluny de tothom Threads, una alternativa del grup Facebook/Instagram per atraure seguidors de Twitter.
Per últim, vaig voler preguntar si els aficionats a l’ornitologia seguien podcasts d’aquesta temàtica. És un sector que va en augment, però que encara no utilitza una gran part de la població (un 68% dels ocellaires no n’escolten cap).
La resta, escolten podcasts diversos com la Radio del Somormujo, Parlem de moixons, l’Ovella verda, el Guardabosques WildPodcast, ...). Alguns d’ells són en català, i altres en castellà.
També hi he mostrat SubalpineLive tot i que no és un podcast, és una xerrada en directe per Youtube sobre ocells. Diverses persones van aportar aquesta dada.
Autor: Enric Pàmies Pallisé
Dades extretes de: Enquesta sobre el perfil dels ocellaires de Catalunya (febrer de 2025)
