Pantà de Foix |
Introducció: El pantà de Foix és un embassament d'unes 70 hectàrees situat al terme municipal de Castellet i la Gornal, a l'Alt Penedès. Es va construir el 1928 per aconseguir acumular les aigües del riu Foix i així proporcionar aigua de forma constant a les finques de la zona, reconvertides en conreus de regadiu.
Tot i tractar-se d'un indret preciós, la mala qualitat de les aigües dificulta la proliferació de plantes aquàtiques, amfibis o peixos, que farien de la zona un espectacle natural complet.
Ornitològicament és un punt important, doncs es converteix en un lloc de parada per ocells aquàtics
en migració i acull, en les diferents èpoques de l'any, més de 200 espècies d'aus.
Ubicació: El pantà es troba ubicat al terme municipal de Castellet i la Gornal, a l'Alt Penedès. Queda enclavat entre Cubelles i l'Arboç.
Com arribar-hi: És un indret molt ben comunicat, ja que passen ben a prop l'AP-7, la N-340, la C-32 i la C-31.
Si hi accedim per les vies del sud haurem de sortir aproximadament a l'alçada de Cubelles i posar-nos a la BV-2115 en direcció a l'Arboç.
En el cas de venir per les vies del nord (AP-7 i N-340) sortirem a l'Arboç i ens dirigirem cap a Castellet.
Ruta recomanada: El pantà mostra diferents racons amb molt encant, però en aquest cas us hem marcat 4 punts a visitar.
Punt 1: La ruta s'inicia al poble de Castellet, on aparcarem a un pàrquing que es troba degudament senyalat i ens dirigirem cap a la part més alta del poble, on hi trobem el Castell i també l'església de Sant Pere de Castellet. Des d'aquesta ubicació tindrem unes grans vistes del pantà, on veurem fàcilment corbs marins i ardeids. Hem de mirar atentament cada racó del poble, doncs hi observarem moltes aus "urbanes" com la cotxa fumada, amb la presència d'un dels nostres ocells més bells: la merla blava.
Punt 2: Sortirem del poble amb el cotxe pel nord, i ens desviarem en direcció a la Gornal. Passats únicament uns 680 metres, després de la primera corba, sortirem a mà esquerra per un camí ample. Podem deixar el vehicle a la vora mateix de la carretera, o endinsar-nos un metres pel camí. A uns 600 metres agafem el trencall a l'esquerra. Ben aviat observarem a l'esquerra una raconada del pantà, coberta de llenties d'aigua. L'indret és un punt d'alimentació i hibernació d'aus aquàtiques. Està ple de'ànecs collverds, polles d'aigua, bernats pescaires, martinets blancs o agrons blancs, entre altres. Si ens hi apropem per un petit camí dins del bosc trobarem un cartell indicatiu on ens prohibeix el pas en època de cria, per tal de no destorbar les aus. Durant l'hivern aquest caminet ens permetrà apropar-nos una mica més al pantà per observar millor els ocells.
Imatge del punt 2 |
Cartell indicatiu de zona de nidificació d'aus |
Punt 3: Seguint el camí ample trobarem un trencall a la dreta que ens durà directament a l'observatori. Es tracta d'una estructura de fusta que ens permet veure de ben a prop els ocells sense que detectin la nostra presència.
Punt 3 - Observatori |
Vistes des de l'observatori |
Punt 4: Tornarem cap al nostre vehicle, dirigint-nos de nou cap al poble de Castellet, i en aquest cas el passarem de llarg per la carretera que ressegueix el pantà. Trobarem al final del pantà la presa, on podrem aturar el cotxa i observar-ne les vistes. Si creuem la presa trobarem un camí que voreja el pantà.
Punt 4 - Presa |
ALTERNATIVA A PEU: En aquest cas proposem una alternativa diferent, que passa per visitar el poble de Castellet (punt 1), després dirigir-nos ala presa (punt 4), on deixarem el cotxe. Seguint el camí de la presa podem caminar uns 2 km i arribarem també als punts 3 i 2, sense necessitat d'agafar el vehicle.
Descripció dels hàbitats: Aquest punt d'aigua fix ens proporciona un ambient aquàtic molt adequat per moltes espècies d'aus. La fluctuació del nivell d'aigua complica el creixement de vegetació marginal (joncs, canyissar, ...) i d'arbres de ribera, i per tant es tracta d'un ambient aquàtic incomplert. Com hem comentat en un inici, degut a l'alliberament d'aigües mal depurades, la qualitat de l'aigua és dolenta.
Al voltant hi trobem grans boscos de coníferes, hàbitat de molts ocells com les mallerengues o bruels.
El poble de Castellet ens ofereix també la possibilitat d'observar ocells que busquen la presència humana, i també d'un peculiar ocell que ha fet del castell el seu petit penya-segat: la merla blava.
Pantà de Foix |
Pantà de Foix |
Millors èpoques per observar ocells: Com sempre, hem de tenir en compte que no hem de destorbar els ocells, i menys encara durant l'època de cria.
La primavera i estiu ens permetrà observar, a certa distànica, molts ardeis i anàtides que crien a la zona.
L'hivern és una gran època per visitar l'indret, doncs hi trobarem tots els ocells residents i també algunes espècies hivernants, com els corbs marins grossos o diferents espècies forestals que es reprodueixen a zones més fredes i a l'hivern efectuen desplaçaments cap aquesta zona.
Bernats pescaires descansant als arbres propers al pantà |
Zona amb gran presència d'ocells aquàtics |
Ànecs collverds |
Espècies d'aus que hi podem trobar: Hi podrem trobar moltes espècies d'ocells, com per exemples animals que busquen ambients aquàtics com el corb marí gros, el martinet blanc, el bernat pescaire, el martinet de nit, l'agró blanc, l'esplugabous, l'ànec collverd, la polla d'aigua, la fotja, el cabusset, el blauet, ..., i també algunes espècies de canyissar com el rossinyol bord, boscarles, ...
També és un bon indret per veure ocells que prefereixen zones obertes (camps de vinya) o boscos: mallerenga carbonera, mallerenga blava, mallerenga cuallarga, mallerenga petita, mallerenga emplomallada, bruel, pit-roig, pinsà comú, i un llarg etcètera.
Al poble de Castellet l'estrella és la merla blava, però també hi veurem pardals, estornells, pinsans, cotxes fumades, tallarols, ...
Algunes imatges de les espècies observades:
Merla blava (Monticola solitarius) |
Ànec collverd (Anas platyrhynchos) |
Agró blanc (Casmerodius albus) |
Bernat pescaire (Ardea cinerea) |
Martinet blanc (Egretta garzetta) |
Corb marí gros (Phalacrocorax carbo) |
Corb marí gros (Phalacrocorax carbo) |
Blauet (Alcedo atthis) |
Rossinyol bord (Cettia cetti) |
Cuereta blanca (Motacilla alba) |
Cotxa fumada (Phoenicurus ochruros) |
Bruel (Regulus ignicapilla) |
Mallerenga blava (Cyanistes caeruleus) |
Mallerenga blava (Cyanistes caeruleus) |
Mallerenga carbonera (Parus major) |
Mallerenga cuallarga (Aegithalos caudatus) |
Pit-roig (Erithacus rubicola) |
Pinsà comú (Fringilla coelebs) |
Picot garser gros (Dendrocopos major) |
Text i imatges: Enric Pàmies