 |
| Pit-roig |
Alguns sabeu que m'agrada observar i fotografiar els ocells, tot i que al Twitter no ho explico gaire. Però aquest matí m'ha passat una cosa bonica i us la vull compartir.
 |
| Raspinell |
Els amants de la natura frisem perquè arribi el cap de setmana i poder tocar el dos a enfilar-nos a una muntanya, perdre'ns dins d'un bosc o qualsevol altra cosa per l'estil. La ciutat no és el paradigma de la fauna salvatge, precisament.
 |
| Gafarró |
Ara que d'ocells ja en sé una mica més que quan vaig començar, miro de descobrir-ne de nous. El que en llenguatge ocellaire es diu "fer un bimbo" o "bimbar" (això ja ho explicarem un altre dia, l'anècdota té la seva gràcia).
 |
| Mallerenga blava |
Amb l'arribada del fred he mirat d'anar a zones de muntanya per veure si era capaç d'observar determinades espècies hivernants com la griva cerdana o el pardal d'ala blanca, per posar un parell d'exemples, unes preciositats que algun dia coneixeré més enllà de fotos d'altres.
 |
| Parc de l'Estació del Nord |
Mentre no arriba el cap de setmana una cosa que faig de tant en tant és anar a fer un volt pel Parc de l'Estació del Nord. Al principi pensava que més enllà de coloms, pardals, gavians i cotorres, poca
cosa més hi trobaria. Però per provar-ho...
 |
| Mastegatatxes |
Mica en mica vaig comprovar q la cosa estava més animada del que em pensava: 5 espècies de mallerengues, pit-roig, tallarols capnegre i de casquet, raspinell, mastegatatxes, papamosques gris, uns quants tipus de mosquiters, etc. Ocellets petits que com aquell qui diu ni es veuen.
 |
| Aratinga nyandai |
Deixeu-me fer un parèntesi per homenatjar les diferents varietats de cotorres i aratingues que hi ronden. En solem dir espècies escapades, invasores, etc. però al capdavall no és cosa seva que hi siguin, és cosa nostra, dels humans i de la nostra frivolitat.
 |
| Cotorreta de pit gris |
Primera petició. No tingueu ocells en gàbies, si us plau. Ni autòctons (marededéusenyor!) ni exòtics. Però si en teniu algun d'aquests, no l'allibereu, per favor. Si us en canseu de tenir-los (marededéusenyor!++) pregunteu a la botiga, al veterinari, al 112, on sigui...
 |
| Capsigrany |
Segueixo. Abans us he fet una petita llista d'ocells menuts que s'amaguen entre els arbres i que poden ser més o menys comuns de veure, però també n'hi ha d'altres més grandets que podríem qualificar de sorprenents, en sentit ampli. Un xoriguer, una puput... o un capsigrany!
 |
| Merla |
Aquest matí he anat a fer el tomb prescriptiu. Tot just és dilluns, falta molt per dissabte. I només entrar al parc, encara no havia fet un quart del passeig habitual, m'he aturat davant d'uns arbustos d'aquests amb boletes vermelles on sol haver-hi activitat.
 |
| Tallarol trencamates |
I mentre em fixava en una barreja de pardals, pit-rojos i tallarols que hi remenaven, hi he vist aterrar un ocell que de seguida m'ha cridat l'atenció. Amagat entre el fullatge només veia tons marronosos i ataronjats, també alguna clapa més clara. Massa gran per ser un pit-roig.
 |
| Tord ala-roig |
Llavors l'he vist bé i una mica més i caic de cul per terra. Un tord ala-roig! Justament un d'aquests hivernants que havia cercat sense èxit les darreres setmanes a muntanya. I el tenia davant meu, al bell mig de Barcelona!
 |
| Tord ala-roig |
El cas és que no duia la càmera a sobre i he estat dubtant una bona estona. Me n'anava a casa a buscar-la, amb el risc que al tornar ja no hi fos o em quedava a contemplar-lo tranquil·lament fins que marxés? El col·lega estava atipant-se de boletes, així que he decidit provar-ho.
 |
| Tord ala-roig |
He tardat uns 15-20 minuts entre anar i tornar... i allà seguia! Encara era relativament d'hora i el sol no il·luminava el lloc, però m'ha deixat fer-li fotos amb relativa parsimònia. Fins i tot ha tingut uns quants gossos rondant a la vora i no ha marxat.
 |
| Tallarol de casquet |
Segona petició. Els gossos no poden córrer lliures pels parcs, tenen unes zones específiques per fer-ho. Direu que no n'hi ha prou, etc. Una cosa no treu l'altra. La pressió que exerceixen els centenars de gossos que campen lliures pel parc cada dia és excessiva per a la resta.
 |
| Estornell vulgar |
Un cop més, però, els gossos no en tenen la culpa, és clar. Som els humans. Penseu-hi. Un tord ala-roig que ha fet centenars o milers de kilòmetres en migració segurament necessita reposar i alimentar-se per seguir el seu camí i NO necessita que un gos que va tip l'estressi.
 |
| Papamosques gris |
Al final, però, no ha estat un gos, sinó un corredor qui, fent una drecera absolutament incomprensible, s'ha ficat al parterre i ha espantat l'ocell, que ha tocat el dos del parc ales ajudeu-me. Per descomptat, l'individu no s'ha assabentat de res i el tord qui sap on deu ser.
 |
| Garsa |
Tercera petició. I si anéssim tots plegats pel món mirant de ser més conscients del que ens envolta, de l'impacte que generem allà per on passem? Molta emergència climàtica i tal, però no fem un pas sense mostrar la nostra humana "superioritat".
 |
| Pit-roig |
Ja acabo. Totes les fotos del fil són fetes al parc. La vida, la natura, s'obre pas malgrat tot. De debò, tenim tot aquest tresor al nostre abast, no cal anar pas gaire lluny. Petició final: descobrim-lo, estimem-lo, compartim-lo i tinguem-ne cura.
Gràcies per arribar fins aquí!
 |
| Tord ala-roig |
PS. I a tu, tord ala-roig que m'has fet un regalàs de dilluns al matí i a sobre m'has esperat perquè pogués fer-te quatre fotos, moltes gràcies i bona ruta!
Text i imatges: Jaume Albaigès.
Fil compartit al seu perfil de Twitter: https://twitter.com/jaume_albaiges
