 |
| Gerard Dalmau |
Et donem la benvinguda a la cadena d'ornito-entrevistes de Birding Catalunya, des d'on volem donar a conèixer diferents persones vinculades al món de l'ornitologia a Catalunya.
En aquest cas, has estat nominat per la Rosa Matesanz.
- Per a qui no et conegui, ens podries fer una breu descripció de qui ets?
Em considero una persona molt activa i m’encanta tot allò relacionat amb la natura. Sóc de Girona, però actualment visc i treballo a Banyoles. Treballo de tècnic de camp al Consorci de l’Estany, on hi realitzo tasques de manteniment, conservació i gestió del medi, i la fauna i flora autòctones i/o exòtiques, a més del manteniment de les instal·lacions esportives que hi ha l’Estany de Banyoles i el seu entorn més immediat.
- Des de quan t'agrada mirar ocells? Recordes com vas començar?
Des de ben petit sempre m’ha agradat molt la fauna, i en especial els ocells. La meva mare sempre diu que la primera guia Peterson me la van regalar quan tenia 5 o 6 anys. Recordo que el meu pare va ser el primer que em va ensenyar els ocells més comuns, i el meu oncle, que era ornitòleg aficionat, em va acabar d’engrescar. Però no va ser fins els 16 anys que vaig començar seriosament, gràcies a un treball sobre els Aiguamolls de l’Empordà . Des de llavors ja no ho he parat, i no crec que ho faci mai...
 |
| Gerard Dalmau |
- Què creus que és el que té l'ornitologia que et va aconseguir atrapar? Si no tinguessis aquesta afició, a què creus que dedicaries el teu temps lliure?
Els ocells. Son tant variats, curiosos i de tantes formes, hàbits i hàbitats diferents que em fascinen.
Com a naturalista que em considero (no només m’agraden els ocells, si no que gaudeixo de la fauna i flora en general), suposo, que en qualsevol aspecte que estigués relacionat amb la natura.
- En anglès es denomina "local patch" aquell indret on cada aficionat a l'ornitologia visita amb més freqüència per observar-ne els ocells, que habitualment es troba a prop d'on resideix. Quin és el teu "local patch"?
Actualment és l’Estany de Banyoles i tot el seu voltant (llacunes de Can Morgat, estanyols, prats...) i el Pla de Martís, una zona de cerealística de secà, poc coneguda. Tot i que quan tinc un moment per anar a mirar ocells, em moc per tota la comarca del Pla de l’Estany, és tant petita que en un moment ets d’un costat a l’altre.
 |
| Pla de Martís |
- Quin és el teu indret preferit de tot el territori català per anar a pardalejar? Per què?
L’Empordà: Cap de Creus, Aiguamolls o Baix Ter... son dels llocs on vaig més a veure ocells fora del meu “Local Patch”. A qualsevol època de l’any pots gaudir-hi, però durant les migracions, si enganxes un dia bo, pot ser espectacular.
- Si sortim de Catalunya, quin és el lloc on més has gaudit observant ocells?
Al Perú, on vaig anar-hi per feina. Durant tres mesos veia espècies noves cada dia. Sovint, em llevava al matí, i el primer ocell que veia era un “bimbo”. Una passada, i un país molt variat i recomanable per viatjar.
- Hi ha algun lloc on sempre has volgut anar per a descobrir la seva ornitofauna, però encara es troba a la llista de destins pendents?
Un lloc que tinc pendent és els Estats Units, on hi ha una espècie d’ocell que des de petit sempre he volgut observar: el correcamins (Geococcyx californianus).
- Sabries triar quina espècie d'ocell és la que mai et canses d'observar, aquell que sempre et meravella i t'atrapa com el primer dia?
Buf, n’hi ha molts per triar, però s’hi m’he de quedar amb un, el capsigrany. Tant pot estar cantant a dalt d’una alzina surera, com clavant una sargantana a una espinavessa. És un pardal amb ànima de rapinyaire, bonic i mal parit, m’encanta!
 |
| Capsigrany jove |
- Amb tot el temps que portes al món de l'ornitologia, quin és, probablement, l'ocell que has observat més sovint?
A part dels ocells urbans... probablement el tallarol de casquet o el tallarol capnegre.
- Acostumes a fer llista dels ocells que vas observant? La comparteixes a alguna plataforma?
Tinc vàries llistes dels ocells que he vist al llarg dels anys (Del món, el Western Paleàrtic, el Gironès o des de casa, per posar un exemple) i aquestes les tinc a ReservoirBirds. I sovint penjo les observacions d’ocells que faig a Ornitho.cat, el que passa que sóc bastant despistat i no ho faig tant sovint com hauria de fer-ho.
- Et desplaces ràpidament quan t'assabentes que hi ha algun ocell rar a zones més o menys properes?
Si cal si, però cada vegada menys, tot depèn de l’ocell i del lloc on aparegui...
- Què és el que mai falta a la teva motxilla d'ocellaire? Prefereixes anar acompanyat d'una càmera o d'uns binocles?
Els binocles, sense cap mena de dubte. Tinc una càmera, i hi tinc poca traça, moltes vegades la porto a la motxilla i no la faig servir, gaudeixo molt més observant que fent fotografies.
- T'agrada instal·lar caixes niu, abeuradors o menjadores a casa teva o zones properes? Quins ocells ho acostumen a utilitzar?
No és una practica que faci habitualment, però a la feina hi tenim un parell de menjadores i a l’hivern hi posem grana seca. Hi venen fringíl·lids, pardals, mallerengues vàries i algun durbec, pica- soques blau i fins hi tot algun picot que hi ha per la zona.
- Quins són els tres llibres sobre ornitologia que més t'han agradat? Per què?
+ El ingenio de los pajaros de Jennifer Ackerman. Perquè explica entre altres coses, casos molt curiosos sobre l’intel·ligència de les aus.
+ Els dos volums del Handbook of Western Paleartic Birds: Passerines de Hadoram Shirihai i Lars Svensson per la seva utilitat per resoldre dubtes amb la identificació .
+ La guia “Collins” de Lars Svensson, Killian Mullarney, Dan Zetterström entre altres, per ser el meu llibre de referència quan tinc algun dubte in situ.
- Ets usuari de les xarxes socials dins la temàtica de l'ornitologia? Quines fas servir més sovint: Whatsapp, Instagram, Twitter, Facebook, ...?
Si sobretot el whatsapp, estic en uns quants grups relacionats amb l’ornitologia: rareses, identificació, migració nocturna... L’instagram i el facebook, els faig servir però més per xafardejar que res més, no en sóc un usuari gaire actiu.
- Creus que s'ha de fer una aposta més forta pel turisme ornitològic i de natura, per aconseguir donar a conèixer la nostra fauna i flora? Quines mesures s'haurien de prendre per evitar un excés en la pressió humana sobre espècies delicades?
Crec que Catalunya te un potencial boníssim per al turisme ornitològic. És una de les regions més riques amb ornitofauna a nivell europeu i això s’hauria d’aprofitar.
Si hi hagués molta afluència de públic, potser s’hauria de controlar i limitar l’accés a zones amb presencia d’espècies delicades com fan en molts altres països amb una consciencia ambiental més arrelada.
 |
| Gaig blau |
- Què és el que creus que fa falta per a que l'afició a l'ornitologia es generalitzi més al nostre país, tal i com succeeix a llocs com Gran Bretanya, Holanda o Estats Units?
Crec que a Catalunya, cada vegada hi ha més ornitòlegs, tot i que per a fer més escola potser caldrien més programes de televisió divulgatius, i casals, caus i cursos més enfocats a la nostra afició per engrescar a la mainada.
Preguntes que t'ha fet la Rosa Matesanz:
- Ens pots explicar el dia més dur que has viscut observant ocells?
Dur no en recordo cap, però el que he patir més va ser fa un parell d’estius, després d’una tempesta, vaig anar a veure ocells al Pla de Martís i vaig quedar encallat al fang amb el cotxe, tot volent observar un jove de gaig blau...
- Creus que algun dia escriuràs un llibre sobre ornitologia?
No crec, no sóc gaire aficionat a la lectura, i menys a l’escriptura.
Moltes gràcies!
