 |
| Rosa Matesanz durant el projecte Els ducs al Baix Empordà |
Et donem la benvinguda a la cadena d'ornito-entrevistes de Birding Catalunya, des d'on volem donar a conèixer diferents persones vinculades al món de l'ornitologia a Catalunya.
Preguntes generals:
- Per a qui no et conegui, ens podries fer una breu descripció de qui ets?
Bon dia!. Podríem dir que jo soc una persona atrapada per la natura en totes les seves accepcions. D'una manera o una altra, m'hi he sentit connectada des de ben petita i no he desaprofitat cap oportunitat per sentir-la, conèixer-la, conservar-la, defensar-la... En definitiva, viure-la.
- Des de quan t'agrada mirar ocells? Recordes com vas començar?
Mirar, mirar, a través d'uns prismàtics o a través de la càmera... ara farà uns dotze anys. No recordo ben bé com va anar, però si que alguna cosa em va fer "clic" observant un corb marí aterrant al port. Amb la càmera que tenia, amb els prismàtics del meu pare i amb una guia d'ocells, vaig començar a freqüentar més sovint els Aiguamolls de l'Empordà i el Delta de l'Ebre i, mica en mica, vaig descobrir el que tenia aquí a la Vall d'Aro. Per una altra banda, el meu pare, que havia estat caçador, era un ferm amant de la fauna salvatge ibèrica i, per tant, seguidor incondicional d'en Fèlix Rodríguez de la Fuente. Aquelles incongruències. Suposo que en viure això a casa, sempre els he tingut presents, els ocells.
 |
| Abellerol fotografiat a l'Alt Empordà |
- Què creus que és el que té l'ornitologia que et va aconseguir atrapar? Si no tinguessis aquesta afició, a què creus que dedicaries el teu temps lliure?
El concepte "ocell", em supera, m'enamora. M'explico. La capacitat que tenen de volar, que tinguin
plomes, que facin niu. Els ous, els pollets. Com es mouen i s'expressen, com interactuen entre ells, com mengen. No em canso d'observar-los i, conseqüentment, de fer-los fotos.
Si no tingués aquesta afició, segur que en tindria una altra, o dues o tres. A mi em fa falta temps per anar a treballar. Soc molt curiosa i m'entusiasmo amb facilitat. Ah! Les papallones també em porten de cap.
- En anglès es denomina "local patch" aquell indret on cada aficionat a l'ornitologia visita amb més freqüència per observar-ne els ocells, que habitualment es troba a prop d'on resideix. Quin és el teu "local patch"?
El meu local patch és la Vall d'Aro. Una subcomarca al sud del Baix Empordà formada pels municipis de Sant Feliu de Guíxols, Castell Platja-d'Aro i Santa Cristina d'Aro. Té costa, plana i muntanya. Comprèn part dels massís de l'Ardenya i de la serralada de les Gavarres, i una depressió agrícola on hi transcorre i desemboca el riu Ridaura. Aquí vaig conèixer el Grup de Natura Sterna que m'ha ajudat molt a créixer en aquest camp.
 |
| Flamenc fotografiat a la Vall d'Aro |
- Quin és el teu indret preferit de tot el territori català per anar a pardalejar? Per què?
El Parc Natural Delta de l'Ebre em té el cor robat. Potser no és el millor lloc per veure el ocells de ben a prop com a mi m'agrada, però el seu paisatge, el concepte geològic, la gent i la quantitat d'ocells inacabable que té, fan que sigui un destí força recurrent per a mi.
- Si sortim de Catalunya, quin és el lloc on més has gaudit observant ocells?
No he sortit massa de Catalunya a veure ocells, la veritat, però el parell de les visites que vaig fer a les Illes Farne (UK) amb l'APNAE, són les que recordo amb més emoció.
- Hi ha algun lloc on sempre has volgut anar per a descobrir la seva ornitofauna, però encara es troba a la llista de destins pendents?
Tinc moltes ganes d'anar al nord d'Europa. Sempre m'hi he sentit atreta tot i que no només pels ocells. Les Highlands, Finlàndia, Noruega, les Illes Orknay i Shetland i les Lofoten, m'estan esperant.
- Sabries triar quina espècie d'ocell és la que mai et canses d'observar, aquell que sempre et meravella i t'atrapa com el primer dia?
Quan vaig conèixer els colibrís em vaig tornar boja però, tocant de peus a terra, els passeriformes petitons i comuns són els que més em fan badar. Pardals, pit-rojos, mallerengues, gafarrons, cotxes fumades, etc. No deixen de cridar-me mai l'atenció ja sigui a la feina, al camp o des de casa. Sempre hi son. És una gran alegria.
 |
| Pardal comú fotografiat a la Vall d'Aro |
- Amb tot el temps que portes al món de l'ornitologia, quin és, probablement, l'ocell que has observat més sovint?
Diria que la mallerenga blava.
- Acostumes a fer llista dels ocells que vas observant? La comparteixes a alguna plataforma?
Si, entro les meves llistes d'ocells al portal ornitho.cat de l'ICO des de fa força temps. En el darrer any, també m'he atrevit amb les papallones, un del ordres d'insectes que més em fascina.
- Et desplaces ràpidament quan t'assabentes que hi ha algun ocell rar a zones més o menys properes?
En un principi em feia més gràcia anar a veure rareses i si que m'havia desplaçat expressament fins a algun indret no massa llunyà, com quan a l'Estartit va aparèixer aquell pobre mascarell cama-roig l'any 2010. Últimament, ni cas, no li trobo el sentit. Penso que ja passarà per la Vall d'Aro en un altre moment i així ha estat en molts de casos. També em sap greu la petjada ecològica que deixo només per anar a veure un ocell.
- Què és el que mai falta a la teva motxilla d'ocellaire? Prefereixes anar acompanyat d'una càmera o d'uns binocles?
Uf! Els binocles són imprescindibles per a mi, però si un dia no agafo la càmera, apareix Murphy i em planta una oportunitat única per fer-la servir. Així que no puc escollir.
- T'agrada instal•lar caixes niu, abeuradors o menjadores a casa teva o zones properes? Quins ocells ho acostumen a utilitzar?
Si, tot el que sigui ajudar a la fauna em fa moure. A part d'un parell de menjadores que tinc al pati de casa i una caixa niu per a mallerenga blava, també col•laboro amb el Grup de Natura Sterna . Cada any revisem les 90 caixes niu per a rapinyaires nocturns que actualment tenim escampades per tota la Vall d'Aro, i, alhora, en pengem algunes de noves. També hi tenim alguna cistella per a mussol banyut.
- Quins són els tres llibres sobre ornitologia que més t'han agradat? Per què?
Soc molt pràctica i impacient, més d'articles. "La guia de camps dels ocells de Catalunya" d'Àlvarez-Cros i Trabalon i la "Guía de aves" de Mullarney, Svensson, Zetterström i Grant, són els meus puntals, i tinc a mitges el llibre d'en Tim Birkhead, "Una sutil perfección".
- Ets usuari de les xarxes socials dins la temàtica de l'ornitologia? Quines fas servir més sovint: Whatsapp, Instagram, Twitter, Facebook, ...?
No massa, la veritat. Estic en tres grups de whatsapp de natura en general, tot i que l'ornitologia hi té un gran pes. Per facebook i instagram també tinc molts de contactes però, tot i que de tant en tant els vaig seguint, soc poc activa. Massa temps a la pantalla. Jo prefereixo invertir el meu temps en el camp.
- Creus que s'ha de fer una aposta més forta pel turisme ornitològic i de natura, per aconseguir donar a conèixer la nostra fauna i flora? Quines mesures s'haurien de prendre per evitar un excés en la pressió humana sobre espècies delicades?
En primer lloc, crec que l'administració competent hauria d'invertir moltíssims més recursos vers la protecció, la defensa, la sensibilització, la regulació i el respecte del medi ambient. Després, el turisme de natura vindria sol i tindria una base més sòlida. Aquí a la Vall d'Aro, un territori molt urbanitzat i massificat temporalment, tenim joies de flora i fauna que només tenen protecció gràcies al nostre grup de natura. Hi tenim zones d'una biodiversitat tan rica que, si el massís de l'Ardenya fos un Parc Natural, serien reserva integral, per exemple.
Sort que els ajuntament i les policies locals s'impliquen força, però no n'hi ha prou. Falta regulació, control i sensibilització des de més amunt.
- Què és el que creus que fa falta per a que l'afició a l'ornitologia es generalitzi més al nostre país, tal i com succeeix a llocs com Gran Bretanya, Holanda o Estats Units?
No crec que faci falta que l'afició a l'ornitologia creixi tant com en altres països. Amb que la gent visqui més de cara a la natura amb respecte, coneixement i estima, amb consciència de que la necessitem i en formem part i de que tots som habitants del mateix planeta, sense jerarquies, ja n'hi hauria prou per a mi. La meva visió és més global.
Preguntes que et fa l'Abel Julien:
- Com compagines la teva feina amb la fotografia d’ocells?
Tinc les tardes força lliures i això em permet sortir a fer fotos molt sovint, sobretot quan s'allarga el dia. També aprofito els caps de setmana de pe a pa, si s'escau.
- Et dediques molt també a activitats de voluntariat mediambiental?
Si, per a mi tot el que fem a favor de la natura és voluntariat mediambiental. Tot suma encara que no estigui dins d'un programa. En general, penjo llistes d'observació a l'ornitho.cat i totes les marques especials que veig. Col·laboro amb el Grup de Natura Sterna en diversos projectes com el de les esmentades caixes niu de nocturnes, el projecte de conservació "Els ducs al Baix Empordà" i en les jornades de neteja que fem a l'entorn natural freqüentment, per exemple. Cedeixo totes les fotografies que facin falta per fer denúncia, educació, sensibilització, i, en part, gestiono les xarxes socials del grup. També en publico en algunes revistes locals, comarcals i provincials. Miro de controlar el pas de vehicles motoritzats per zones sensibles i denuncio tot allò que faci falta. He recollit i cuidat polls de gavià, i d'altres "bitxitos". Cosetes.
Crec que tots els granets de sorra que entre tots anem aportant a favor de la natura, algun dia rescataran el planeta Terra de les nostres mans.
- Per últim, qui vols que sigui la persona que, pel seu coneixement dels ocells de Catalunya o pels projectes que duu a terme, contesti aquesta entrevista? Proposa'ns dues preguntes que t'agradaria que contestés.
Passo l'entrevista a en Gerard Dalmau, @gerarddbo a l'instagram.
Les preguntes són:
1. Ens pots explicar el dia més dur que has viscut observant ocells?
2. Creus que algun dia escriuràs un llibre sobre ornitologia?
Enllaços recomanats:
- Instagram: @rosamatesanz
- Grup de Natura Sterna
