 |
| Abel Julien |
Donem la benvinguda a Abel Julien a la cadena d'ornito-entrevistes de Birding Catalunya, des d'on volem donar a conèixer diferents persones vinculades al món de l'ornitologia a Catalunya.
Preguntes generals:
- Per a qui no et conegui, ens podries fer una breu descripció de qui ets?
Em dedico principalment a la formació i la difusió de l’ornitologia. Faig cursos entrant en profunditat en la biologia de les aus i, al mateix temps, faig sortides de camp per gent, tant principiants com avançats. Tinc un blog en el que vaig fent difusió de l’ornitologia i participo en programes de ràdio, escric articles i m’apunto a parlar d’ocells allà on sigui.
- Des de quan t'agrada mirar ocells? Recordes com vas començar?
Calculo els 10-12 anys com l’edat en la que seriosament em vaig posar uns prismàtics al coll per identificar ocells. En aquell moment, l’única guia era la Peterson i hi havia molt poca gent que mirés ocells, o sigui que ho vaig fer en solitari i de forma totalment autònoma. Més endavant vaig començar
a contactar amb altres sonats de les plomes i ens vam anar animant. Tinc molt bon record dels inicis de l’anellament a Tiana. Allí és on em vaig socialitzar més.
- Què creus que és el que té l'ornitologia que et va aconseguir atrapar? Si no tinguessis aquesta afició, a què creus que dedicaries el teu temps lliure?
La fascinació pel món natural que tenia als 10 anys no ha desaparegut ara, als 57. Realment això és el que em va atrapar i dintre del món natural està clar que els ocells són allò més visible i fàcil d’observar, així que són una via excel·lent per gaudir no només d’ells sinó de tota la natura.
- En anglès es denomina "local patch" aquell indret on cada aficionat a l'ornitologia visita amb més freqüencia per observar-ne els ocells, que habitualment es troba a prop d'on resideix. Quin és el teu "local patch"?
Sens dubte, el Parc de l’Hostal del Fum a Palau-solità i Plegamans. No només és local patch meu sinó que ara hi porto grups de gent que es queden bocabadats de la gran quantitat d’ocells fàcilment observables que tenim allí. Comparteixo el local patch amb altres ornitòlegs locals que també s’hi han enganxat, cosa que no em molesta en absolut!
- Quin és el teu indret preferit de tot el territori català per anar a pardalejar? Per què?
La tria és difícil. Catalunya és un país molt variat i hi tinc molts llocs preferits. Potser els secans de Ponent és el lloc, com a conjunt, que més m’impressiona, pels ocells però també pel paisatge.
- Si sortim de Catalunya, quin és el lloc on més has gaudit observant ocells?
Florida, USA. Tot i que he estat a llocs molt rics en ocells (com Costa Rica), vaig anar tot sol a les Everglades i potser el conjunt de l’experiència (ocells més solitud més caimans més mosquits...) va fer que en tingui un record molt especial.
 |
| Everglades |
- Hi ha algun lloc on sempre has volgut anar per a descobrir la seva ornitofauna, però encara es troba a la llista de destins pendents?
Els últims anys no he viatjat gaire i, estranyament, se m’ha passat la fal·lera que tenia abans per anar a llocs exòtics. M’empipa més no tenir ben coneguda una comarca catalana que no conèixer un país. Tot i així, crec que el lloc on em faria més il·lusió anar seria a la costa est dels USA en migració de primavera.
- Sabries triar quina espècie d'ocell és la que mai et canses d'observar, aquell que sempre et meravella i t'atrapa com el primer dia?
Pràcticament totes. M’ho passo fantàsticament veient una mallerenga a la menjadora però si n’haig de dir un seria el siboc. És un ocell críptic, enigmàtic, molt detectable pel cant però, al mateix temps, absolutament discret –si no invisible- quan passa el dia ajagut al terra, immòbil. Juga amb nosaltres a plaer. Quan l’observo em fascina.
 |
| Siboc |
- Amb tot el temps que portes al món de l'ornitologia, quin és, probablement, l'ocell que has observat més sovint?
Suposo que les mallerengues i pardals.
- Acostumes a fer llista dels ocells que vas observant? La comparteixes a alguna plataforma?
I tant! Soc absolutament militant de posar-ho tot a Ornitho. Des que vaig començar a mirar ocells he fet sempre llista completa de tot el que observo. Quan vaig estar malalt i em van fer un trasplantament de moll de l’os per un tipus de leucèmia, vaig introduir les observacions de tota la meva vida a Ornitho.
- Et desplaces ràpidament quan t'assabentes que hi ha algun ocell rar a zones més o menys properes?
No. No m’interessa el més mínim veure rareses.
- Què és el que mai falta a la teva motxilla d'ocellaire? Prefereixes anar acompanyat d'una càmera o d'uns binocles?
No porto pràcticament res. Podria dir que soc minimalista, com en Kilian Jornet, però realment és que soc un desastre, m’oblido de tot i amb prou feines arreplego els prismàtics. No faig fotos. No sé fer dues coses a la vegada i em costaria molt compaginar fer fotos i detectar el màxim d’espècies.
- T'agrada instal·lar caixes niu, abeuradors o menjadores a casa teva o zones properes? Quins ocells ho acostumen a utilitzar?
Sí. Quan surts al meu jardí sembla que hagis entrat a l’aviari del zoo; de cop surten ocells disparats en totes direccions. Visc en una zona periurbana i no hi ha tanta varietat com en llocs rurals però les meves menjadores estan sempre a ple rendiment amb pardals, pinsans, verdums, mallerengues blaves, carboneres i pit-rojos, entre d’altres.
- Quins són els tres llibres sobre ornitologia que més t'han agradat? Per què?
The evolution of beauty. Richard Prum.
The ecology of bird migration. Ian Newton.
Cuckoos, cowbirds and other cheats. Nick Davies.
Tots ells m’han agradat principalment perquè m’han descobert coses absolutament desconegudes per mi dels camps corresponents.
- Ets usuari de les xarxes socials dins la temàtica de l'ornitologia? Quines fas servir més sovint: Whatsapp, Instagram, Twitter, Facebook, ...?
Totes elles, segurament massa i tot. Les xarxes estan molt bé però tenen el perill de fer-te perdre en coses irrellevants o no importants però, en qualsevol cas, per mi són fonamentals per divulgar la meva feina i, al mateix temps, mantenir-me jo mateix actualitzat.
- Creus que s'ha de fer una aposta més forta pel turisme ornitològic i de natura, per aconseguir donar a conèixer la nostra fauna i flora? Quines mesures s'haurien de prendre per evitar un excés en la pressió humana sobre espècies delicades?
És una pregunta difícil. El turisme ornitològic va bé per l’economia local però l’excés de pressió humana pot destruir precisament l’atractiu d’allò que es va a veure, a més de l’impacte sobre la fauna. Suposo que cal un equilibri entre totes dues coses i anar poc a poc.
- Què és el que creus que fa falta per a que l'afició a l'ornitologia es generalitzi més al nostre país, tal i com succeeix a llocs com Gran Bretanya, Holanda o Estats Units?
No crec que a Catalunya estiguem gaire lluny, per no dir que superem la majoria de països. No fa falta gran cosa i és millor anar a poc a poc. Amb Tocats de l’Ala de TV3 hi va haver una popularització a moderada escala que va anar molt bé. Si això fos regular podríem créixer encara més. El que no hem d’esperar és que ens ho faci ningú, som nosaltres, els ornitòlegs qui ho hem de fer. L’administració ha de recolzar i acompanyar però al capdavant hi ha d’haver la nostra iniciativa.
Preguntes concretes per a tu:
- Portes temps dedicant-te a l'ornitologia de forma professional. Alguna recomanació per als qui es plantegin endinsar-se en aquest món laboral?
Fa a penes 10 anys que em dedico a l’ornitologia a temps complet. Abans vaig ser consultor informàtic, regidor al meu poble, traductor i diverses coses més. La recomanació que faig sempre a la gent jove és que si els apassiona l’ornitologia que no es plantegin fer una altra cosa. Senzillament, dedica-t’hi, acadèmicament o per iniciativa particular però no perdis el temps en res més. La vida és curta i cal aprofitar cada minut. Quan has passat dues leucèmies i dos tromboembolismes pulmonars que gairebé se t’emporten a l’altre barri ho veus així.
- Recentment has iniciat el projecte Aula i Natura. Ens en podries fer cinc cèntims?
D’alguna manera torno als meus orígens per fer allò que més m’agrada: divulgar i ensenyar. M’encanta explicar coses, fer presentacions efectives, escriure sobre coses complicades fent-les senzilles, documentar-me hores per explicar una cosa de deu minuts i, sobretot, m’omple molt veure que encomano l’afició a principiants. Podria fer això durant 100 anys i no cansar-me’n mai. Amb Aula i Natura em concentro en això, afrontant el coneixement de l’ornitologia per dalt i per baix, és a dir, fent formació en biologia de les aus per als que ja en saben (l’ornitologia no s’acaba en identificar ocells!) i introduint en aquest món a la gent completament novella. La millor cosa que una persona em pot dir (i m’ho diuen molt) és que després de descobrir el món dels ocells els ha canviat completament la percepció de la vida. I si insinuen que jo en soc responsable, m’arribo a emocionar!
- Vas publicar el llibre "L'ocell de Brinkley, Arkansas". Què hi trobarem en aquesta obra? Tens altres projectes d'aquest estil al tinter?
A L’ocell de Brinkley faig una ficció una mica esbojarrada del cas de la suposada descoberta, l’any 2004, del picot bec d’ivori a Arkansas. En la història real es va generar una “febre bec d’ivori” comparable a la febre de l’or i tothom va embogir buscant un ocell del que no hi havia evidència. Sobre això vaig fer una ornitoficció en la que aprofito per enfotre’m de polítics, birders, comerciants i tothom que es posi per davant. És un text senzill sense pretensions literàries i em fa molt feliç que l’estan fent servir professors de català per adults i estrangers com a lectura fàcil i divertida.
Ara estic escrivint un thriller ornitològic en el que intervenen birders obsessionats, agents de l’FBI, voluntaris d’associacions ornitològiques, un assassí... i no puc explicar més o us hauria de matar.
- Comparteixes habitualment alguns articles al "Blog ornitològic d'Abel Julien". Quin és l'objectiu del blog?
És l’objectiu que em motiva sempre: divulgar, informar i ensenyar. I de retruc, un objectiu ocult que no és més que aprendre jo i continuar fascinat amb cada cosa que descobreixo quan escric un article al blog (El blog ornitològic d'Abel Julien).
- Per últim, qui vols que sigui la persona que, pel seu coneixement dels ocells de Catalunya o pels projectes que duu a terme, contesti aquesta entrevista? Proposa'ns dues preguntes que t'agradaria que contestés.
Et proposaria Rosa Matesanz perquè, encara que no la conec massa directament, em fascinen les seves fotografies de digiscoping (i de qualsevol tipus). Crec que les seves fotos són d’aquelles que saben combinar la part ornitològica amb la part artística com pocs altres fotògrafs saben fer.
Preguntes:
Com compagines la teva feina amb la fotografia d’ocells?
Et dediques molt també a activitats de voluntariat mediambiental?
Enllaços recomanats:
- El blog ornitològic d'Abel Julien
- Aula i Natura
- Instagram: @abeljulien
- Twitter: @abeljulien
